La guerra contra les emissions de TV3 que el govern autonòmic del PP manté de fa anys s'emmarca dins d'allò conegut com la "batalla de València". Sistemàticament el blaverisme ha agredit amb total impunitat la llengua i la cultura catalana i la promoció de la llengua que suposen les retransmissions de TV3 no podien quedar indemnes dels seus atacs. De cremar amb bombes incendiàries llibreries i locals d'associacions culturals o atemptar contra la vida de determinades persones significades de les lletres catalanes s'ha passat a intentar abatre repetidors de telecomunicacions per la via de l'expedient administratiu.
Els canals 47 i 55 a través dels quals s'emet en digital la programació de la CCRTV per a les comarques del País Valencià van ser concedits a les acaballes del 2005 per l'aleshores ministre Montilla. La suposada vulneració de la normativa autonòmica en matèria del sector audiovisual valencià (Llei 1/2006) no té fonament ja que les emissions són anteriors a l'entrada en vigor de la mencionada norma i, en cap cas, una llei pot tenir efectes retroactius amb capacitat sancionadora si es vol respectar els més elementals principis generals del dret. No obstant, l'organisme competent últim a l'Estat espanyol respecte de l'espai radioelèctric és el Ministeri d'Indústria i Energia de l'administració central i, per tant i amb els reglaments a la mà, l'actual govern valencià no pot prohibir les emissions de TV3 al País Valencià des dels repetidors propietat d'Acció Cultural del País Valencià (ACPV). Les freqüències que en el seu dia es concediren a Televisió de Catalunya per a les comarques de les terres de l'Ebre enllà no correspon anul-lar-les a l'executiu del senyor Camps. Vés per on, el sistema competencial centralista de la Constitució paradoxalment ara hauria de poder fer la guitza a qui constantment l'invoquen per posar pals a les rodes a la llibertat i la diversitat cultural i lingüística dels pobles peninsulars.
La decisió de prohibir les emissions palesa un evident atac contra la cultura catalana, constata un odi irracional a la llengua i pretén, amb la imposició d'una elevada multa, debilitar econòmicament a un dels principals pals de paller del catalanisme del País Valencià. És un escac en tota regla a ACPV de l'administració valenciana amb la intenció de fer-la desaparèixer. Forçosament, quan el poder judicial hagi de resoldre el recurs contenciós-administratiu plantejat contra el govern i els posteriors recursos que puguin elevar-se al Tribunal Suprem, la batalla legal hauria de ser favorable a l'associació que presideix Eliseu Climent.
No obstant, el recurs contenciós administratiu no paralitza les sancions imposades contra ACPV i si hagués impagament podria procedir-se a l'embargament patrimonial de l'associació. Per això, ACPV ha iniciat una campanya de suport per tot els Països Catalans, en tant que la multa suposa una agressió a la nació catalana, per poder fer front als 300.000 € imposats. La forma de recaptació solidària consisteix en aportacions voluntàries de 10 € que, a més i en agraïment a col-laborar en la campanya, es bescanvien per la còpia d'una litografia cedida per Antoni Tàpies.
L'actitud del ministre competent en la matèria, el Sr. Joan Clos, en ser del tot passiva, demostra una vegada més el típic cas del català acomplexat que en arribar a Madrid, i per fer-se perdonar la seva procedència nacional, actua contrari als interessos de la seva cultura i es mostra del tot claudicant: en aquest cas, aquesta actitud es tradueix en la inhibició absoluta respecte aquest assumpte quan hauria de posicionar-se clarament, imposar la legalitat vigent i posar contra les cordes a la Generalitat del PP que la infringeix descaradament.
Per part de la Generalitat del Principat la posició de suport a ACPV es queda en una actuació merament gestual però, de moment, poc efectiva. Sembla que les negociacions mantingudes entre la conselleria de Cultura i el govern de Camps no han aconseguit moure ni un bri la posició dels populars. Igualment han quedat en no res el suposat acord entre els dos governs per a la reciprocitat dels senyals de les seves respectives televisions autonòmiques. És més, podria donar-se el cas que mentre al Principat es rebés amb total normalitat les emissions de TV9 les de TV3 a València quedessin del tot clausurades si, finalment, les forces de l'ordre disposessin de l'ordre judicial per entrar a precintar les instal-lacions dels repetidors tot fent efectiva la sanció administrativa.
En el món de les tecnologies de la informació en què des de gairebé qualsevol part del planeta es pot accedir a multitud de mitjans de comunicació i emissions multimèdia resulta insultant que la Generalitat del Sr. Camps pretengui erigir-se en Santa Inquisició, intenti barrar el pas a les emissions de TV3 i atempti contra el pluralisme informatiu a què té dret la ciutadania que l'administració hauria de garantir. Paradoxalment podria donar-se el fet que en el País Valencià es pogués rebre el senyal de qualsevol cadena televisiva del món menys la d'aquella que emet íntegrament en la llengua pròpia del país.
