A propòsit de les primeres "Jornades per al debat per una banca desarmada" celebrades a la Universitat Pompeu Fabra, deixo sobre la taula algunes dades i reflexions respecte aquest assumpte tant trist i no tan llunyà que de ben segur com a ciutadania, amb una actitud de consum responsable, podríem capgirar:
- L'Estat espanyol (EE) és la vuitena potència mundial pel que fa a l'exportació d'armament amb un negoci durant el 2006 de gairebé 800 milions d'€. Tanmateix, l'EE és el principal agent exportador d'armes lleugeres amb destinació al continent africà.
- El negoci de les armes, a més de causar guerres, utilitza paradisos fiscals per esquivar el pagament d'impostos. De forma global, el frau fiscal representa el 10 % del PIB mundial.
- Malgrat estar tipificat com a delicte en el codi penal, en l'informe anual que emet la Fiscalia General de l'Estat no consta cap actuació per part d'aquesta organisme contra el tràfic d'armament. Per tant, el ministeri fiscal no persegueix aquest delicte segons allò que es desprèn de la lectura de la seva memòria anual: en el Regne d'Espanya el negoci il-legal d'armes gaudeix de total impunitat.
- El marc legal espanyol en què s'encabeix la indústria d'armes és insuficient i de segon nivell o reglamentari, decret administratiu del 1994. Encara no s'ha promulgat cap normativa amb rang de llei sobre aquesta matèria malgrat l'existència d'un projecte de llei que no se sap quan entrarà en vigor. O sigui, hi ha un cert buit legal i laxitud respecte de les condicions que han de complir els agents que comercien amb aquest tipus de productes.
- El govern de l'Estat actua sovint com a mer agent comercial de les firmes d'armament espanyoles en les seves relacions diplomàtiques amb altres països: cas de l'ex-ministre Bono promocionant i venent tancs Leopard durant una visita oficial a Veneçuela.
- Ja que el benefici del negoci de les armes és molt generós, les principals firmes bancàries espanyoles tenen interessos directes en el tràfic d'armes: participen accionarialment en la indústria relacionada amb l'armament; financen a crèdit aquest sector; intervenen en les operacions d'exportació.
- En els informes sobre l'anomenada "Responsabilitat Social Corporativa" (RSC) del sector financer no es reflexen les activitats d'inversió en armament. La RSC de la banca no deixa de ser un simple mecanisme de màrqueting i de rentada de cara de les veritables activitats especulatives i poc ètiques en què intervenen.
- Si la banca convencional no respecta un mínim codi ètic empresarial -en participar en la venda d'armament que tanta injustícia, patiment i mort provoca per arreu- hauran de ser els seus usuaris qui realment vetllin per la RSC dels seus estalvis: transferint recursos i dipòsits propis cap a projectes financers veritablement ètics (banca ètica).
Per a més informació sobre la implicació de la banca espanyola en el negoci de les armes consulteu el web de la campanya "BBVA sense Armes".
