En Vicent Partal en la columna de dilluns a Vilaweb apunta les veritables causes de l'estirabot de Joan Carles I en la cimera iberoamericana del cap de setmana passat a Santiago de Xile. No hauríem de quedar-nos únicament amb l'esperpèntic i poc dialogant "Per què no calles?" adreçat al cap d'estat veneçolà, car inclús resulta més despectiu i irrespectuós el gest d'aixecar-se de la taula durant la posterior intervenció del president de Nicaragua Daniel Ortega. Darrera de tot plegat s'amaguen intencions molt espúries de la diplomàcia espanyola en defensa dels interessos de les empreses del regne que estan desplegades per tota l'Amèrica llatina. El gest del monarca suposa l'evidència de la manca d'encaix de les polítiques empresarials espanyoles en els països de tendència socialista i la fi de l'entesa cordial i fidel dels que un dia foren governs liberals amb l'espanyol.
Les crítiques i el malestar demostrat en la cimera per part dels mandataris de Nicaragua, Argentina, Bolívia o Veneçuela estan del tot justificats per la més que dubtosa gestió, el deficient servei ofert i els impactes mediambientals que les companyies espanyoles produeixen en tots aquells països. L'obligació del cap de l'Estat, del president del govern espanyol i de la seva diplomàcia és transmetre aquestes queixes als responsables d'aquestes empreses i, si no volen disculpar-se, almenys callar. Ans al contrari, amb la seva actitud de resposta i defensa aferrissada de l'actuació de certes empreses privades fan mal pensar dels veritables interessos que hi tenen del tot allunyats dels que s'espera que tinguin com a representants dels poders públics que són.
L'actitud demostrada durant la cimera pel monarca espanyol sense guardar les mínimes normes d'educació, en tutejar al cap d'estat d'un altre país tot fen-lo callar de manera desafiant o desplantar a un altra durant la seva intervenció, palesa la dels sàtrapes absolutistes del segle XVIII i no l'esperada pel màxim representant d'un Estat modern i democràtic. Malgrat, de fet, l'arrogància demostrada és del tot coherent amb la línia d'actuació clàssica de la seva dinastia.
Els mitjans de comunicació de per aquí estant explotant l'incident com a espectacle mediàtic de manera del tot superficial sense aprofundir en els fons de la qüestió: la crisi diplomàtica entre el Regne d'Espanya i molts dels països iberoamericans. No obstant, amb certa habilitat per part de la casa reial, ahir es va fer pública la separació de la infanta Helena amb el seu consort per donar més carnassa als mitjans i desviar l'atenció de la crisi institucional que pot suposar la incompetència diplomàtica d'aquest sàtrapa constitucional.
