dijous, 22 de novembre del 2007

L'Audiència nacional espanyola i els drets lingüístics dels catalans

Els drets lingüístics dels catalans recollits en la legislació espanyola serveixen per alguna cosa? Realment es poden exercir davant del poder judicial espanyol o únicament serveixen per fer bonic però són a la pràctica inaplicables?

Una vegada més els fets ens demostren que totes les disposicions de l'ordenament jurídic vigent que fan referència als drets lingüístics són paper mullat. Sinó, com pot ser possible que en el judici celebrat dimarts a l'Audiència Nacional espanyola per la crema de fotos del rei els encausats no hagin pogut fer valer els drets que garanteix l'Estatut autonòmic del Principat davant del poder judicial?

Recordem que l'Estatut Autonòmic de Catalunya (EAC) en els seus articles 32 i 33 recull els drets dels catalanoparlants davant les administracions públiques i les institucions estatals. En concret, l'article 32 especifica que les persones tenen dret a no ésser discriminades per raons lingüístiques i que els actes jurídics fets en qualsevol de les dues llengües oficials tenen, pel que fa a la llengua, validesa i eficàcia plenes. Tanmateix l'article 33.2 diu que totes les persones en les relacions amb l’Administració de justícia, el Ministeri Fiscal, el notariat i els registres públics tenen dret a utilitzar la llengua oficial que elegeixin en totes les actuacions judicials, notarials i registrals.

També caldria recordar que l'Audiència nacional espanyola, malgrat les seves sales estiguin ubicades a la ciutat de Madrid, no són uns jutjats ordinaris de la Comunitat de Madrid sinó que ho són per a tot l'Estat i han de conèixer de tots els temes per als quals es competent (terrorisme, defensa de les institucions, etc). És el primer òrgan judicial que pot requerir als ciutadans sobre aquests temes i, per això, se sol dotar de mecanismes per a què es puguin fer efectius els drets de les altres llengües oficials que hi ha a l'Estat espanyol diferents a la castellana. No obstant, és esperpèntic que en ple segle XXI encara funcioni un òrgan judicial tan anacrònic com aquest que hereta el "Tribunal de Orden Público" del sistema franquista que fou creat amb finalitats únicament repressives contra l'oposició al règim.

Respecte del procés judicial, resultava surrealista, i fins i tot podríem parlar de situació còmica de no ser per les conseqüències penals que es deriven per als acusats, comprovar com el jutge José María Vázquez Honrubia se'n feia creus i no entenia el perquè de la tossuderia dels acusats de voler declarar en català quan per la seva edat ho podien fer en castellà ("-Usted Sr. Roura qué edad tiene? -Un ciudadano español con 30 años conoce y ha tenido tiempo de saber castellano (...) por lo que no ha lugar un servicio de traducción simutanea", o una cosa similar li va etzibar a en Jaume Roura).

El jutge rebutjà l'assistència de traductor sol-licitada per la defensa en considerar que: el judici se celebrava en la CC.AA. de Madrid, en què el català no és llengua oficial; aplicà l'article 3 de la Constitució que obliga els ciutadans espanyols a conèixer el castellà; i fa una lectura literal d'una disposició de la Llei del Poder Judicial que indica que la llengua emprada per l'òrgan central judicial serà el castellà.

Però, cal saber i tenir present que l'Audiència nacional té jurisdicció a tot l'Estat espanyol i, per tant, ha de disposar d'un servei de traducció per fer valer i garantir els drets lingüístics dels ciutadans que emprin llengües cooficials si així ho sol-liciten. És per això que en molts dels judicis en què han hagut ciutadans bascos encausats pels mateixos tribunals s'han fet servir els serveis d'un traductor per tal que es pogués intervenir i declarar en euskera. Clar que, comprovada la decisió del Sr. Vázquez Honrubia, imagino que ses senyories els de la toga deuen considerar el català una llengua sense cap mena de reconeixement oficial i de rang inferior a la parlada, per exemple, per bona part de la població dels territoris bascos.

Respecte la sentència, és un tant paradoxal l'actitud cínica, de magananimitat i de falsa venevolència del Sr. Vázquez, que se suposa que pertany al sector progressista dels jutges, en imposar una multa econòmica tot recordant que podria imposar pena de 15 mesos de presó. Cinisme total, com si el Jaume Roura i l'Enric Stern li haguessin de donar les gràcies!

Per tot plegat: no es compleixen els drets lingüístics dels catalanoparlants davant del poder judicial i l'Administració central de l'Estat emparats a l'EAC, es vulnera el dret a la tutela judicial efectiva, es comet un error de forma i, per tant, el Tribunal Suprem hauria de declarar nul el judici de dimarts quan l'advocat defensor, Benet Salellas, recorri la sentència.