Sobre l'incident nuclear d'Ascó

El nº 1889 de la revista Presència -setmanari que s'encarta conjuntament a les edicions dels caps de setmana del diari El Punt- tracta de l'alarma nuclear sorgida a Ascó com a conseqüència de l'incident del passat 26 de novembre en la central d'Ascó I. De la lectura del citat dossier podem extreure reflexions que, més que tranquil·litzadores, ens poden fer agafar molta basarda i alertar-nos del perill nuclear que plana sobre el territori dels PP.CC.

L'incident nuclear, considerat de moment com de nivell 2 segons l'escala INES (*), és conegut gràcies a la denúncia feta per Greenpeace durant la primera setmana del mes d'abril en detectar nivells anormals de partícules radioactives. Si no hagués intervingut l'organització ecologista molt possiblement mai s'hagués fet públic l'afer. Independentment de les repercussions que el fet pugui tenir a nivell mediambiental i de salut pública, potser ens hauria de preocupar més encara l'obscurantisme i negligència que han demostrat els gestors de la central (Associació Nuclear Ascó Vandellòs -ANAV- controlada per Endesa i Iberdrola) i l'organisme públic de control (el Consell de Seguretat Nuclear -CSN).

Una breu seqüència dels fets que demostra la total manca de control per part dels organismes competents en el cas d'Ascó I podria ser aquesta:

• L'incident es produeix el 26 de novembre del 2007;
• l'opinió pública coneix del cas durant les primeries del mes d'abril d'enguany no perquè ho comuniqués el CSN sinó per les indagacions d'una entitat independent (Greenpeace)
• el CSN destitueix als màxims responsables de la central (la qual cosa ja confirma que ha hagut una pèssima gestió del risc);
• en no aplicar-se les mesures correctores pertinents, les partícules radioactives no queden retingudes en el perímetre de les instal-lacions nuclears i es detecten més partícules en un magatzem de ferralla situat a 60 Km de la central (a la Selva del Camp);
• el camió que transportava la ferralla sortida d'Ascó I no va passar per cap detector i va ser a posteriori la deixalleria receptora qui detecta la radioactivitat i qui comunica la situació;
• l'inspector permanent que té el CSN a Ascó s'inhibeix en tot moment i les alarmes les van activant persones alienes al complex nuclear (els ecologistes, la deixalleria, etc.);
• la pressió mediàtica força a fer controls radioactius a totes les persones que han tingut contacte amb la central (com per exemple els escolars de Girona que visitaren Ascó I a finals del 2007)
  

Respecte l'activitat radioactiva reconeguda:

• inicialment la central parla de 0,235 MBq;
• el 14 d'abril el CSN reconeix 84,95 MBq;
• però el 15 de maig el CSN ja parla de 176,78 MBq (750 vegades la radioactivitat feta pública en un primer moment);
• Greenpeace estima la radioactivitat en 500 MBq

A la llum d'aquests fets, si s'espera que tota instal-lació nuclear disposi d'uns programes o protocols d'actuació en cas de produir-se irregularitats, no es pot dir que en el cas d'Ascó s'hagin activat. Per tot plegat podem concloure que la gestió de l'incident per part de l'ANAV com la supervisió del CSN han estat nefastes i haurien de comportar les sancions que escaiguin segons el marc legal. Segons Greenpeace, l'actuació dels responsables de la central nuclear d'Ascó pot qualificar-se de delictiva. La Fiscalia de Tarragona, gràcies a la informació aportada pels ecologistes, ja ha iniciat diligències penals. Esperem que de les males actuacions es depurin responsabilitats i que no quedin, com sol passar amb tot allò que envolta el negoci nuclear, impunes.

L'amenaça constant que se cerneix sobre el territori, la sensació que tenim els ciutadans d'indefensió, la impossibilitat de controlar amb garanties les possibles fuites radioactives de les centrals així com les terribles repercussions que poden tenir sobre el medi i la població són causes més que suficients perquè l'administració competent faci prevaler el principi de precaució i cautela i elabori i executi un programa de tancament de totes les centrals nuclears. Les promeses electorals de Zapatero de clausurar progressivament les centrals haurien de complir-se però, malauradament, ja se sap què passa amb tot allò que promet aquest eminent estadista.

(*) escala amb un màxim de 7 nivells; el nivell 2 correspon a incidents restringits al perímetre d'una central on únicament es veuen afectats personal de la central; si les partícules radioactives traspassen el recinte nuclear passa a catalogar-se com a incident de nivell 3; el cas de la central de Txernòbil del 1986 es considerà com a accident nuclear de nivell 7.