dijous, 15 de maig del 2008

El dia de Palestina (Palestine Day 15-5-2008)


El 14 de maig de 1948 David Ben Gurion proclamava l'estat d'Israel. Enguany es celebra el 60è aniversari d’aquella data i Israel convoca l'èpica del 48, mentre els seus veïns palestins rememoren els dolorosos 60 anys transcorreguts des del que ells anomenen la Naqba, la Catàstrofe.

La història israeliana parla del gloriós naixement de la llar nacional jueva sobre el que Golda Meir va dir que era «una terra sense poble per a un poble sense terra». Però aquesta doctrina, consolidada a la narrativa oficial israeliana, és profundament falsa.

Aprofitant aquest 60è aniversari, els palestins (amb la valuosa ajuda d'un reduït grupet d'historiadors israelians que han desafiat l'ortodòxia) s'esforcen a recordar que el naixement d'Israel i la primera guerra àrabo-israeliana subsegüent varen produir el desplaçament de 750.000 palestins cap als països veïns, que varen perdre casa seva i són l'origen dels més de 4 milions de refugiats palestins que, encara avui, no han pogut retornar a les seves llars.

(PD: text extret del bloc Amb Palestina al cor)

Per saber-ne més sobre:

dimarts, 13 de maig del 2008

Llibertat per a en Franki!

La Pilar Rahola -que no és sant de la meva devoció, ans al contrari- en l'edició dominical de La Vanguardia fa una comparació que trobo del tot encertada entre el cas injust d'en Franki i el de l'esperpèntic Farruquito que evidencia la qualitat del sistema judicial espanyol: condemnes similars per a delictes amb repercussions ben diferents. És a dir, per a la justícia del Regne d'Espanya, conduir un vehicle a alta velocitat i sense carnet, matar per atropellament a una persona, fugir del lloc de l'accident i, a sobre, intentar culpar a un altre mereix la mateixa pena que esguerrar una bandera.

El delicte d'ultratatge a la bandera tipificat en el vigent codi penal espanyol és més propi dels imperis colonials del segle XVIII que no pas d'un estat democràtic modern que se suposa és l'espanyol. Amb sentències com la que li han imposat a en Francesc Argemí ens podem qüestionar totalment aquest estat de dret i, a més de la profunda reforma que ha d'abordar breument, el poder judicial hauria de revisar sentències injustes que clamen al cel i que són un veritable abús contra els drets elementals de les persones.

Trobo esperpèntic que encara estigui en actiu un jutge que va fer carrera amb el règim franquista car la neutralitat que ha de palesar perilla pel seu passat sospitós i poc democràtic. Així que no és estrany que sa senyoria hagi abusat en la interpretació del codi penal per les conegudes posicions polítiques de l'acusat. Algú del Consell General del Poder Judicial l'hauria d'haver recusat per apartar-lo del cas.

Al igual que diu en Toni Soler en La Vanguardia de diumenge passat, a servidor els abusos de tota mena li produeixen al-lèrgia i, per tant, m'he de mocar amb qualsevol drap malgrat la peça tèxtil estigui estampada amb unes franges de colors que puguin dur-me a la presó.

Llibertat per a en Franki!