La crisi energètica d'aquests dies no és cap novetat i ja fou anunciada el 2004 per l'Agència Internacional de l'Energia (AIE). Una de les previsions apunta que en el 2011, en un escenari de creixement com l'actual i respecte al petroli, l'oferta no cobrirà la demanda i els preus s'enfilaran d'una manera encara molt més desproporcionada. En aquest sentit, el preu actual del barril de petroli (uns 140$) pot arribar en menys d'un mes als 150$ i, segons els operadors petroliers russos de Gazprom, en menys d'un any el barril Brent assolirà fàcilment els 250$. Això, sense que oficialment els experts reconeguin que s'ha arribat al sostre de producció màxim o "peak oil".
El preuat i desitjat barril Brent té una capacitat aproximada de 160 litres d'un tipus de petroli lleuger i de bona qualitat que prové de la Mar del Nord i que es destina en un 50% al transport, en un 35% a l'ús industrial/residencial i el 15% restant el consumeix la indústria manufacturera productora de plàstics, fertilitzants, fibres sintètiques, fàrmacs, etc. Un barril Brent el cru del qual avui en dia està gairebé exhaurit ja que els jaciments que el produeixen d'ençà la seva descoberta en els anys 70 es troben quasi esgotats. Tanmateix, aquest tipus de cru segueix sent un valuós indicador per als mercats i per al diagnòstic de l'estat econòmic d'aquest món massa globalitzat.
Però, si prenem la hipòtesi que per arribar al "peak oil" encara en queden uns pocs d'anys, per què s'està produint aquesta escalada dels preus? Les causes podrien englobar-se en quatre fets coincidents en el temps: el considerable augment de la demanda (afavorit per les economies emergents com la de la Xina, la Índia o el Brasil que deixen de ser pobres i demanen formar part del primer món), una capacitat d'oferta estancada (pocs nous jaciments i els existents obsolets, vells i mancats d'inversió), el preu d'un dòlar baix i la inversió especulativa que aposta per les matèries primeres (compra de futurs, fons d'inversió i fons de pensions que acaparen petroli, etc.)
Malgrat tot, no cal que patim ja que el preu de la benzina encara va barat segons el que es desprèn d'un sorprenent article publicat el passat 6 de juny pel diari francès Le Monde. Benzina barata sempre i quan mesurem el seu cost, no en euros corrents, sinó en el nombre d'hores que hem de treballar per poder-la comprar. Així, i prenent com a referència el salari mínim de l'Estat francès, mentre el 1974 amb una hora de treball es podien comprar 3 litres, avui el salari percebut per 60 minuts equival a 4,5 litres. Tot plegat és una manera optimista de veure l'actual crisi del model energètic en què estem immersos. A més, aquesta apujada de preus hauria de servir perquè es produís una important reducció d'un tipus de consum energètic insostenible, causant de l'escalfor del planeta i del canvi climàtic.
Tot plegat ens fa pensar que s'està acabant un cicle de benestar per al primer món que d'ençà la meitat de la dècada dels vuitanta no s'ha aturat i que, per tant, els actuals ritmes de creixement ens els hauríem de replantejar. Com fer-ho? En la solució alguns troben un problema.
