Us heu adonat com proliferen de forma espectacular les grues amb ploma a la nostra ciutat? No heu notat com tot possible solar urbanitzable no queda indemne de la petja constructora? Us heu fixat com es multipliquen per arreu les bastides rehabilitadores d'edificis? De debò, ja podeu caminar per la ciutat sense haver d'esquivar tanques i cledes de protecció d'obra?
Segur que us heu adonat de tot plegat perquè és una evidència que la ciutat de Barcelona i la seva àrea d'influència estan en constant construcció i transformació o deformació, segons es miri. Barcelona i la resta de ciutats dels diversos cinturons metropolitans estan patint una transformació destructiva del model d'urbanisme clàssic de les ciutats mediterrànies. Estan patint l'extinció del model de barri de tota la vida, de la d'aquells barris amb plantes baixes on tots els veïns es coneixien i feien una vida més semblada a la de poble que a la pròpiament de metròpoli. És construeix molt, massa al meu parer, i paradoxalment existeix una dificultat extrema per poder accedir a un habitatge digne.
Aneu als barris del Poble Nou, d'Horta, de Sants, de Sant Andreu i us costarà trobar aquells carrers i passatges de sempre. La pressió urbanística, la fal·lera constructora i l'especulació han destruït i estan destruint aquell model de ciutat de la casa i l'hortet que un dia Macià va idear.
No obstant, encara en queden algunes d'aquelles casetes, també adossades, de planta baixa o d'una planta. Encara en queden algunes, sí, en què els seus habitadors, amb el seu habitatge en règim de propietat, són gent gran, pensionistes i amb rendes baixes. Són, per desgràcia, víctimes i presa fàcil de promotors immobiliaris sense escrúpols que ansien aquests solars per poder edificar de nou i fer el negoci del segle.
Si us passegeu per algun d'aquests carrers, els del 22@ per exemple, veureu com s'alternen vivendes encara habitades i en peu al costat de cases enderrocades i de solars on es construeixen pisos nous. Carrers petits i ara bruts que pateixen el brogit de la maquinària pesada de les obres i la deixadesa i mala conservació del seu mobiliari urbà. Carrers abandonats intencionadament per l'administració local on un servei tant bàsic com el de la neteja brilla per la seva absència. L'estratègia és molt clara: la degradació progressiva de la zona a “transformar”.
Fixeu-vos en les cledes de protecció dels solars en construcció d'aquests carrers. Veureu que en els filferros de les tanques s'anuncia el promotor i, molt sovint, també veureu una mena d'escut amb una roda de carro sobre 2 franges horitzontals de color verd i blau en la qual es pot llegir: “Obra controlada por ”. És la bandera que representa a l'ètnia gitana. És l'ensenya que últimament s'ha relacionat amb persones que, tot fent-se passar per vigilants de recintes en construcció, han estat denunciades per extorquir empreses constructores.
Les banderes amb roda de carro són per arreu on es construeixi. La majoria de constructores, siguin grans o petites, s'estimen més contractar els serveis d'aquesta mena de pseudoempreses de vigilància que a les veritables empreses de seguretat amb llicència i autoritzades per a aquesta funció. Fixeu-vos que en el recinte d'obra on hi sigui aquest tipus d'escut us costarà molt veure o trobar a aquells que suposadament han de vetllar pel material i la maquinària de construcció. No pot ser que promotores i constructores de gran renom, algunes de les quals cotitzen en l'IBEX 35, puguin cedir a pràctiques extorquidores de 4 arreplegats. Però, si els contracten, alguna mena de servei deuen oferir, no? Sinó, perquè els haurien de contractar si, de vigilar, sembla que no ho fan?
Deixeu-me que sigui mal pensat: voleu dir que la seva veritable funció d'aquests suposats “controladors d'obra” no és la de foragitar els veïns de tota la vida? Si creen un clima difícil de convivència entre el veïnat autòcton planen el camí posterior perquè el promotor o l'especulador intermediari de torn s'interessi per la compra d'una vivenda en una zona degradada que, per tant, té un valor com a immoble habitable depreciat. Són, al meu parer, matons a sou de la promotora que faran el que sigui per tal que es produeixi la venda i el traspàs d'un solar que, realment, té un valor de mercat molt alt.
És una injustícia que clama al cel que aquestes “pròsperes” promotores utilitzin aquesta mena de pràctica mafiosa encoberta per poder especular amb un sòl que de cap de les maneres haurien de gestionar. Per tant, on és el ministeri fiscal per fer prevaler l'article 47 de la Constitució que, a banda de garantir el dret de la ciutadania a l'accés a un habitatge digne, obliga els poders públics en regular l'ús de sòl d'acord amb l'interès general per tal d'impedir l'especulació? On són els fiscals que no posen en coneixement de la justícia la inseguretat i mal viure que pateixen aquests veïns per culpa d'aquests malfactors sense escrúpols?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada