En aquests moments tan decisius en què el Principat ha de negociar el sistema de finançament amb l'Estat per fer efectiu el manament legal que marca l'Estatut d'Atonomia, fóra una bona recomanació fer-li una ullada a l'estudi elaborat per la Fundació Josep Irla sobre les balances fiscals. Les dades que aporten es basen en les publicades per la Fundación de Cajas de Ahorros (FUNCAS) que fa servir la metodologia de flux monetari per al càlcul de les despeses. De la seva lectura es desprèn la conclusió que els territoris de llengua catalana de l'Estat espanyol contribueixen com ningú al benestar dels seus veïns espanyols. Som els financers de les polítiques públiques de territoris que ens han maltractat històricament i que encara avui ho continuen fent. Serveixi d'exemple el següent: els catalans del Principat vàrem aportar a l'Administració General de l'Estat en finalitzar el 2005 més de 2.622 € per habitant mentre els ciutadans de l'artificial comunitat de Castella i Lleó varen rebre de la mateixa administració 2.579 €. Sobren comentaris.
En aquest sentit, resulta igualment interessant l'article que fa 2 setmanes publicava Vilaweb sobre aquest tema en què s'entrevistava als economistes Ramon Tremosa i Elizenda Palazuie especialment sensibilitzats amb aquesta llosa imposada pel Regne d'Espanya que és el dèficit fiscal.
En la negociació bilateral sobre el finançament que ha d'afrontar abans que acabi l'estiu la Generalitat de Catalunya resulta del tot necessari la publicació oficial de les balances fiscals per Comunitats Autònomes per part de l'administració central. Ha estat una reivindicació antiga dels diversos executius que han ocupat el Palau de la Generalitat però des de Madrid sempre han sabut tirar pilotes fora. Ara ja no poden escapolir-se. Si més no això sembla que passarà després del compromís assolit pel Sr. Zapatero de publicar les balances fiscals durant una de les seves intervencions en el debat d'investidura del Congrés dels diputats. Complirà, finalment, alguna de les seves promeses?
No obstant, tan o més important que la publicació de les balances fiscals és la metodologia de càlcul que s'ha emprat per a calcular-les donat que existeixen bàsicament 2 models diferents: segons el criteri de flux monetari o el de flux de beneficiari. Tots els experts en la matèria coincideixen en què el més correcte per al seu càlcul és el primer dels models o criteris.
Però, a més de la metodologia de calcul, quin hauria de ser l'origen i quines les dades publicades a les balances fiscals? Si ZP vol complir el seu compromís, les dades a què fem referència haurien d'incloure tota la informació liquidada per comunitats autònomes que està a disposició de la Intervenció General de l'Administració de l'Estat. La seva publicació no és gens complicada i no es poden al-legar qüestions tècniques per a la seva no-difusió com tantes vegades a dit el Sr. Solbes. Únicament és un tema de transparència i voluntat política.
Sembla que si l'Estat sempre ha estat contrari a fer públiques aquestes xifres podem pensar que les estimacions de la Fundació Irla no han d'estar massa allunyades de la realitat i que quedarà en evidència la nostra particular solidaritat catalana amb les terres de sud-oest enllà. Així que, com diu el professor de teoria econòmica Ramon Tremosa, "no reconèixer el dèficit fiscal farà que tot nou model de finançament sigui inestable."
Algunes dades per a reflexionar:
-> respecte al dèficit fiscal
- De les 19 autonomies de l'Estat, les catalanes són clarament "solidàries" amb la resta de comunitats espanyoles. Així, del sistema de finançament autonòmic, 11 autonomies surten clarament beneficiades (Andalusia, les dues castelles o Extremadura per exemple) mentre les catalanes en surten ben escaldades (veure els 2 punts següents)
- Així que el dèficit fiscal durant l'any 2005 per als territoris dels Països Catalans sota la jurisdicció administrativa de l'Estat espanyol fou de -24.650 milions d'€. Aquest dèficit es distribuí de la següent manera en milions d'€: Principat (-18.595), Illes Balears (-3.887), País Valencià (-2.168)
- Per al mateix any la peculiar "solidaritat catalana" que entén l'Estat es traduí en superàvit de milions d'€ per a determinades CC.AA. Les xifres en positiu es distribuïren de la següent manera entre algunes d'aquestes: Andalusia (+13.997), Castella i Lleó (+6.509), Extremadura (+3.252), Múrcia (+1.616)
- El dèficit per a la nació catalana equival a més de 1.916 € per habitant i any. Els campions de la solidaritat catalana són els ciutadans de les Illes (-3.893 €, els primers del rànquing de l'Estat), seguit pels del Principat (-2.622 €) i els del País Valencià (-454 €)
- El pressupost del govern del Principat per a l'any 2005 fou de 20.706 milions d'€. És a dir, el dèficit fiscal representà gairebé el 90% de la despesa pública de la Generalitat de Catalunya i, per tant, si ens haguéssim lliurat de la sangonera de la LOFCA (Llei orgànica de Finançament de les Comunitats Autònomes) aquell any el pressupost de la Generalitat hauria sortit quasi de franc.
- Prenent com a exemple el punt anterior, queda clar que els catalans estem fiançant les polítiques públiques d'altres territoris. Per alguna cosa serà que les comunitats espanyoles beneficiades per la LOFCA ens volen (*) saber ben espanyols i tenen aversió al replantejament del finançament autonòmic.
- L'aportació al PIB de l'Estat espanyol per part dels Països Catalans supera el 31 % (segons dades de La Caixa per a l'any 1999). Per territoris aquest percentatge quedaria distribuït de la següent manera: Principat (18,7%), País Valencià (9,8%), Illes Balears (2,5%). Serveixi com a comparació l'aportació que fan al PIB espanyol les CC.AA. de Madrid (17,4%) i Andalusia (13,9%) que se situen en segon i tercer lloc en el rànquing per aportació de riquesa a l'economia espanyola.
- D'aquestes dades podem comprovar com gairebé la 1/3 part de la riquesa de l'estat l'aporten els territoris de llengua catalana i que per això, imagino, es deriva la peculiar estima i apreci que ens tenen els espanyols (*).
(*) Tanta estima i apreci que no volen sentir a parlar de deixar-nos anar de cap de les maneres no fos cas que es quedessin sense la vaca per munyir que els procura la ració de lactis tan necessària per a la seva mainada. És la mateixa estima i apreci que els cotoners americans del segle XVIII tenien pel personal de color -llegiu esclaus- que els hi treballaven les seves plantacions (serveixi d'exemple).
1 comentari:
De l'edició del diari avui del 14 de maig:
El dèficit de finançament supera els 12.000 milions
Total: 12.350 milions d'euros. Aquesta és la diferència entre el que el govern català ingressa i el que gasta, segons els pressupostos de la Generalitat per al 2008.
Total: 12.350 milions d’euros. Aquesta és la diferència entre el que el govern català ingressa i el que gasta, segons els pressupostos de la Generalitat pel 2008. És la famosa xifra del dèficit de finançament català, que contrasta amb el superàvit del 2 per cent del PIB amb què es van tancar el 2007 els comptes de l’Estat. D’aquí el retret que l’executiu espanyol ha aconseguit el seu superàvit a força d’encolomar els números vermells al territori. Dit en altres paraules, o xifres, les autonomies disposaven l’any passat del 22% dels diners públics però havien de fer front al 36% de les despeses.
En el cas català aquest percentatge es tradueix en uns ingressos de 22.400 milions i una despesa de 34.750 milions d’euros per cobrir entre d’altres conceptes la sanitat o l’ensenyament. ¿Vol dir això que el nou finançament haurà d’eliminar aquesta diferència de 12.350 milions? Evidentment, no. La diferència entre els dos capítols seguirà existint però el nou model ha de servir per aconseguir cobrir una part d’aquest dèficit. Especialment, tenint en compte que les finances catalanes no guanyen per males notícies: a la frenada dels ingressos provocada per la caiguda de la construcció, s’hi ha sumat l’oposició de la UE al cèntim sanitari, entre d’altres ensurts.
El tret de sortida –formal– per a la negociació del nou finançament es donarà el 28 de maig en què s’ha convocat la comissió bilateral d’Afers Econòmics i Fiscals. L’ordre del dia de la comissió, que com indica l’adjectiu de bilateral asseu els governs català i espanyol, preveu l’“adopció d’acords que calgui per desenvolupar en els terminis fixats” els principis que marca l’Estatut. I és que el text també marca una data per a l’acord, el 9 d’agost.
No serà fàcil. Les espases estan en alt. El govern espanyol ha apuntat la possibilitat de deixar per un altre dia el nou finançament i el president José Montilla ha decidit plantar cara a l’executiu de José Luis Rodríguez Zapatero. D’entrada, el gest de Montilla li va servir per escoltar ahir el reconfortant suport del seu gabinet. Fins i tot ha descol·locat CiU: Jordi Pujol ha aplaudit el gest mentre, Artur Mas exigeix proves i reclama que el PSC es desmarqui del PSOE al Congrés. I és que, un cop el president s’ha apuntat a la moda de marcar perfil, arriba el més difícil: aguantar el tipus.
Montilla, de moment, va fent feina –de fet, fonts socialistes apunten que abans de tirar-se a la piscina ja havia comprovat el nivell d’aigua–. Diumenge va aprofitar l’acte del PSOE a Barakaldo per conversar amb els presidents d’Andalusia, Balears, Aragó, Galícia i Extremadura. Dilluns, aprofitant una reunió amb els diputats del PSC, es va entrevistar a Madrid amb el portaveu del PSOE al Congrés, José Antonio Alonso, i des de presidència es preveu aviat una reunió del comitè territorial del PSOE, que agrupa els seus líders autonòmics.
Des del govern espanyol, la vicepresidenta Maria Teresa Fernández de la Vega –contertúlia monclovita de Montilla atesa la fredor amb Zapatero–, insistia ahir a Níger que no hi ha friccions. No obstant, Zapatero no va desaprofitar l’oportunitat d’or que li brindava el primer ple del Senat aquesta legislatura per insistir a marcar territori. El president espanyol va insistir de nou que el finançament s’ha de pactar entre tots, i que la població –que esgrimeix Catalunya– serà tan sols una més de les variables. Interpel·lat per CiU, va afegir que aquests principis són compatibles amb l’Estatut que exigeix “bilateralitat i també multilateralitat”. Entre dos aigües. Adequat en moments de plujosa sequera.
Publica un comentari a l'entrada