La Pilar Rahola -que no és sant de la meva devoció, ans al contrari- en l'edició dominical de La Vanguardia fa una comparació que trobo del tot encertada entre el cas injust d'en Franki i el de l'esperpèntic Farruquito que evidencia la qualitat del sistema judicial espanyol: condemnes similars per a delictes amb repercussions ben diferents. És a dir, per a la justícia del Regne d'Espanya, conduir un vehicle a alta velocitat i sense carnet, matar per atropellament a una persona, fugir del lloc de l'accident i, a sobre, intentar culpar a un altre mereix la mateixa pena que esguerrar una bandera.
El delicte d'ultratatge a la bandera tipificat en el vigent codi penal espanyol és més propi dels imperis colonials del segle XVIII que no pas d'un estat democràtic modern que se suposa és l'espanyol. Amb sentències com la que li han imposat a en Francesc Argemí ens podem qüestionar totalment aquest estat de dret i, a més de la profunda reforma que ha d'abordar breument, el poder judicial hauria de revisar sentències injustes que clamen al cel i que són un veritable abús contra els drets elementals de les persones.
Trobo esperpèntic que encara estigui en actiu un jutge que va fer carrera amb el règim franquista car la neutralitat que ha de palesar perilla pel seu passat sospitós i poc democràtic. Així que no és estrany que sa senyoria hagi abusat en la interpretació del codi penal per les conegudes posicions polítiques de l'acusat. Algú del Consell General del Poder Judicial l'hauria d'haver recusat per apartar-lo del cas.
Al igual que diu en Toni Soler en La Vanguardia de diumenge passat, a servidor els abusos de tota mena li produeixen al-lèrgia i, per tant, m'he de mocar amb qualsevol drap malgrat la peça tèxtil estigui estampada amb unes franges de colors que puguin dur-me a la presó.
Llibertat per a en Franki!
1 comentari:
En el diari avui:
Catalunya i Franki
(per Jordi Coca)
Es fa difícil afegir res de nou a tot el que s'ha dit sobre el cas d'en Franki. Però tant és: hem de continuar insistint fins que aquest noi recuperi la llibertat, perquè, de fet, amb en Franki tots els demòcrates som a la presó. La situació és clarament desproporcionada i fora de qualsevol mesura democràtica i judicial. Un cas així només sembla possible en un país on la justícia fa aigües i on ningú no té gaire interès a resoldre aquest tema, perquè, si es fes, tindria força conseqüències...; Això de banda, i salvant totes les distàncies, el cas d'en Franki recorda el pitjor moment del final de la dictadura, quan es condemnaven els homes joves sense proves suficients i amb mil deficiències processals, únicament perquè es volia castigar de manera simbòlica tot un poble.
Doncs ara amb en Franki es tracta de demostrar que l'Estat, els símbols de l'Estat, estan perfectament vigilats. La llei avala que ningú no gosi anar més enllà del que està permès. Però recordem que durant una bona part de la dictadura també s'actuava des de la llei en comptes de fer-ho des de la justícia. Ja sé que la relació entre la justícia i les lleis no sempre és clara, però en cas de dubte no es pot optar per destruir la vida d'un home jove, perquè, fa sis anys, suposadament, va intervenir en la crema d'un drap. D'un drap. Les banderes són draps, o bé menteixen, tal com deia el poeta Joan Brossa.
El cas del jove Franki és una vergonya, una altra vergonya. I ho hem de proclamar, hem de fer sentir la nostra veu a tot Europa. Que sàpiguen què s'està fent en un Estat que, de manera infantil i en el fons ingènua, presumeix de ser el més descentralitzat de la Unió Europea, però endogala des de tots els punts de vista la nacions que en formen part per la força.
Publica un comentari a l'entrada