dijous, 11 d’octubre del 2007

El 12 d'octubre com a "dia de la nación española"?

És molt possible que les diades nacionals siguin bastant representatives de la mentalitat i el tarannà dels països que les han escollides en analitzar, més enllà del sentiment patriòtic, allò concret que commemoren. Així, si fem una breu repassada a les dates assenyalades en vermell com a "dia de la nació" en els calendaris d'alguns estats de certa rellevància internacional podrem reflexionar al respecte:

  • EEUU: 4 de juliol, Independence Day, commemoració de la independència del país (el 1776 els Estats Units es proclamen independents del Regne Unit).
  • Estat Francès: 14 de juliol, Festa nacional de França, commemoració de la Revolució Francesa (el 1789 els revolucionaris assalten la Bastilla i n'alliberen els presos).

Tant els estatunidencs com els francesos han escollit dates que suposen l'inici del seu sistema polític o d'assoliment de la seva plena sobirania. La celebració del 4 de juliol per part dels primers no pot ser més explícita, suposa el dia de la independència de l'imperi britànic, la fundació d'una nova nació en el món inspirada en els principis de la revolució francesa i la conquesta de la plena sobirania dels territoris que havien estat una simple colònia imperial. En el cas dels veïns del nord, el 14 de juliol representa la creació de la República francesa, la caiguda de la injusta monarquia i la fundació per part del poble d'un nou model d'estat basat en els bells principis enciclopedistes de llibertat, igualtat i fraternitat. En ambdós casos les respectives ciutadanies poden manifestar un cert orgull vers aquestes diades ja que, almenys, en la data escollida es produí un fet de progrés del qual no sentir-se avergonyit.

El Regne d'Espanya ha escollit històricament el 12 d'octubre com a diada nacional tot celebrant el dia del suposat descobriment d'Amèrica pel navegant català Cristòfor Colom. Aquesta data també fou coneguda com a "dia de la raza", instaurada per decret per un dels governs monàrquics d'Alfons XIII el 1918, i d'ençà el 1958 es va canviar la seva denominació oficial per la de "Día de la Hispanidad". A més, coincideix amb el dia de la Mare de Déu del Pilar, patrona de Saragossa, Aragó i, per desgràcia dels manyos de bon cor, també de la Guàrdia Civil.

Però, què se suposa que representa la hispanitat del 12 d'octubre?, la conquesta d'un nou món? Ni tan sols això, s'ha de tenir una mentalitat molt egocèntrica i molt poc respectuosa amb la condició humana per creure que s'ha descobert una nova geografia quan feia mil·lennis que el territori pretesament descobert era la llar d'altres civilitzacions autòctones molt més desenvolupades i sostenibles que la dels invasors. A més, si el 12 d'octubre volgués rememorar la fita de la primera expedició naviliera en creuar l'Atlàntic ens induiria a error, ja que en el segle XI els víkings del nord d'Europa ho aconseguiren en arribar fins al Canadà.

Deixem-nos de romanços, el 12 d'octubre, a banda de ser un dia més en el calendari gregorià amb la seva onomàstica particular, és una data per oblidar: el genocidi i explotació de milions d'indígenes del continent americà a mans dels conqueridors espanyols. Amb justícia alguns grups amerindis consideren que és una celebració ofensiva perquè es commemora la colonització europea d'Amèrica i, en aquest sentit, el 2002 el govern veneçolà va canviar el nom de la festivitat ("Día de la Raza") pel més coherent "Dia de la Resistència Indígena".

Realment els espanyols es poden sentir orgullosos de la seva diada nacional si és això, un genocidi, el que finalment celebren? Tant els EE.UU. com la França moderna han comès crims contra la humanitat però, en bona lògica, no han escollit com a diada patriòtica dates històriques tan desafortunades i directament relacionades amb les seves actuacions genocides d'estat. Per tant, com pot ser que els governs espanyols que es vanten de donar lliçons de democràcia per arreu no canvien la data d'aquesta diada? Com pot ser que encara durant aquesta jornada se celebrin desfilades militars intimidatòries a les quals assisteix la màxima institució del Principat?

1 comentari:

Anònim ha dit...

Potser la clau està en que França i els EEUU son països amb una cultura democràtica molt extensa i ferma. En canvi España és el que és.