La injustícia lingüística del cas Isanta

L'oficialitat d'una llengua ha de poder-se demostrar i exercir per part de la ciutadania en tots els àmbits de la vida, inclosa el de la justícia. En teoria el català és idioma oficial a Catalunya segons l'article 6 de l'Estatut autonòmic espanyol però, a la pràctica, no podem demostrar que ho sigui en analitzar els següents fets:

• Ana Ingelmo, magistrada presidenta de la secció setena de l'Audiència de Barcelona, impedeix a un testimoni del judici del crim de la Patum declarar en català al·legant el dret de defensa dels acusats.
• Alfons López Tena, vocal del CGPJ, presenta davant d'aquest òrgan de govern del poder judicial una proposta de sanció per a la magistrada i demana portar el cas davant la Fiscalia.
• Segons López Tena, la magistrada vulnera la Constitució, l'Estatut, la Llei del Poder Judicial, la Carta Europea de les llengües regionals i la Declaració Universal dels Drets Humans. Tanmateix considera que la jutge incorre en un delicte de prevaricació i ho posa en coneixement de la Fiscalia del TSJC.

• L'Associació de Juristes en defensa de la Llengua presenta una denúncia.

• El CGPJ, per votació majoritària dels seus membres, desestima qualsevol mesura disciplinària contra Ingelmo i recolza la seva actuació.

Un dels problemes que una comunitat nacional sense estat propi i amb llengua minoritzada ha de superar consisteix en el despreci i la manca de respecte vers la llengua i els seus parlants des de molts dels estaments de poder del país invasor o ocupant. El cas Isanta és un clar exemple d'això i del maltracte que el català pateix i ha patit d'antuvi des de les diverses administracions espanyoles.

Per poder afrontar aquesta situació d'inferioritat els moviments socials en defensa de la llengua han reivindicat i lluitat pel reconeixement legal dels drets lingüístics dels catalanoparlants. Així, i centrant-nos en el Principat, la classe política ha recollit algunes d'aquestes demandes defensives i les ha plasmat jurídicament sovint amb més mancances, renúncies i retards que no pas encerts. En aquest sentit, el repertori legal al qual atenir-nos els ciutadans de Catalunya per poder fer front a aquesta mena d'ultratges lingüístics que patim és més aviat minso i inacabat. El primer Estatut d'Autonomia de la monarquia constitucional reconeix com a pròpia la llengua catalana i l'equipara oficialment a la castellana. Els drets lingüístics que explícitament es detallen en l'estatut del 79 és escasíssim i requereix de la Llei de Política Lingüística promulgada pel Parlament l'any 1998 per poder ampliar les mancances estatutàries. En l'Estatut del 2006 els legisladors són una mica més generosos en incorporar un capítol de disposicions dedicat als drets lingüístics en els àmbits de les administracions públiques, dels usuaris i consumidors i de l'ensenyament. S'avança un xic en igualar el català al castellà respecte a l'obligatorietat del coneixement de la llengua per part de la ciutadania. No obstant, la reivindicació històrica del català com a única llengua oficial no fou tinguda en consideració ni en la proposta estatutària del Parlament.

Però, malgrat tot, els catalans del Principat podem relacionar-nos amb el poder judicial en el nostre idioma? Sí, o almenys així ho podem deduir del vigent estatut autonòmic en fer una breu repassada a algunes disposicions que toquen el tema:

• Dret de no discriminació per raons lingüístiques (art. 32): Els actes jurídics fets en qualsevol de les dues llengües oficials tenen, pel que fa a la llengua, validesa i eficàcia plenes.

• Drets lingüístics davant les administracions públiques i les institucions estatals (art. 33):

1. 33.1. Els ciutadans tenen el dret d'opció lingüística. En les relacions amb les institucions, les organitzacions i les administracions públiques a Catalunya, totes les persones tenen dret a utilitzar la llengua oficial que elegeixin.
2. 33.2. Totes les persones, en les relacions amb l'Administració de justícia, el Ministeri Fiscal, el notariat i els registres públics, tenen dret a utilitzar la llengua oficial que elegeixin en totes les actuacions judicials, notarials i registrals, i a rebre tota la documentació oficial emesa a Catalunya en la llengua sol·licitada, sense que puguin patir indefensió ni dilacions indegudes a causa de la llengua emprada, ni se'ls pugui exigir cap mena de traducció.
3. 33.3. Per a garantir el dret d'opció lingüística, els jutges i els magistrats, els fiscals, els notaris, els registradors de la propietat i mercantils, els encarregats del Registre Civil i el personal al servei de l'Administració de justícia, per a prestar llurs serveis a Catalunya, han d'acreditar, en la forma que estableixen les lleis, que tenen un nivell de coneixement adequat i suficient de les llengües oficials, que els fa aptes per a complir les funcions pròpies de llur càrrec o de llur lloc de treball.
   
4. 33.4. Per a garantir el dret d'opció lingüística, l'Administració de l'Estat situada a Catalunya ha d'acreditar que el personal al seu servei té un nivell de coneixement adequat i suficient de les dues llengües oficials, que el fa apte per a complir les funcions pròpies del seu lloc de treball.
   
5. 33.5 Els ciutadans de Catalunya tenen el dret de relacionar-se per escrit en català amb els òrgans constitucionals i amb els òrgans jurisdiccionals d'àmbit estatal.

• Obligacions del personal al servei de l'Administració de Justícia a Catalunya (art. 102): Els magistrats, els jutges i els fiscals que ocupin una plaça a Catalunya han d'acreditar un coneixement adequat i suficient del català per a fer efectius els drets lingüístics dels ciutadans en la forma i amb l'abast que determini la llei.

Per a la magistrada del cas Isanta la Llei Orgànica 6/2006, de 19 de juliol (llei espanyola també coneguda com a de reforma de l'estatut d'autonomia) deu ser paper mullat perquè o desconeix de la seva actual vigència de forma negligent o malintencionadament la omet. En ambdós casos parlaríem de prevaricació ja que sa senyoria es desvia del seu deure i manca a l'obligació del càrrec que exerceix.

La magistrada del cas Isanta discrimina les persones per raons lingüístiques quan prohibeix als testimonis del judici declarar en la seva llengua, que és la pròpia del país i oficial. Per tant, es passa pel forro els article 6 i 32 estatutaris i vulnera l'article 3 de la sacrosanta Constitució que deixa palès el reconeixement de l'oficialitat del català. A més, en tant que tracta de forma desigual a ciutadans de l'Estat espanyol viola l'article 14 constitucional ja que dóna preferència als drets lingüístics dels acusats castellanoparlants per davant dels testimonis que volen expressar-se en català.

A "Los Catoños" i als altres acusats per l'assassinat de Josep Maria Isanta, en tant que ciutadans de Catalunya, els és aplicable l'article 6 de l'Estatut que els obliga al coneixement del català i, per tant, sa senyoria no hauria de tenir en consideració les al-legacions de no enteniment dels testimonis de l'acusació quan l'idioma emprat és el propi del país. En aquest cas, al meu parer, seria inclús il·legítim que l'administració de Justícia per tal de fer valer el dret a defensa posés a disposició dels acusats un servei de traducció simultània.

En un cas com aquest, en què els testimonis de l'acusació estan sent pressionats i amenaçats per l'entorn dels acusats, la Sra. Ana Ingelmo, a més d'aplicar la llei, hauria de procurar més protecció a l'entorn de la víctima i deixar de ser tan garantista i benevolent amb els més que probables assassins de Josep Maria Isanta.